Portar a l’espai i al moment de la sessió la vivència d’allò que es desitja tractar en teràpia ajuda a experimentar l’estat emocional al que ens duu tal situació, podent així treballar sobre el terreny de l’afectació personal, i no sobre els pensaments o idees que la situació va generar en la nostra ment.
Parlar de les coses que ens afecten com assumptes que són comuns en les altres persones, no només produeix una mirada abstracta i generalitzada del tema, sinó que a més ens col·loca en una posició passiva i de no responsabilitat d’allò que sentim. En concretar i parlar en primera persona, portem a la consciència que podem i hem de fer-hi alguna cosa al respecte.
Dient que som d’una manera o d’una altra limitem la nostra visió de nosaltres mateixos/es, limitant-nos en una manera única i rígida de posicionar-nos i respondre davant les diferents situacions. Pel contrari, incorporant noves maneres de referir-nos a nosaltres mateixos/es, com “de vegades em sento de tal manera” o “ara em trobo de tal altra”, ampliem les nostres possibilitats d’ésser, entenent que els nostres estats d’ànim són canviants i podent, així, accedir a una reflexió sobre quan em sento o actuo de determinades maneres i desenvolupar així una mirada de canvi sobre les actituds que ens resulten disfuncionals.
La primera qüestió dóna lloc a respostes que estan orientades a la comprensió dels fonaments del nostre caràcter. La segona, obre les portes a com i amb quina finalitat ens comportem com ho fem, de cara a replantejar les nostres estratègies per prendre nous posicionaments davant les diferents situacions i promoure respostes que ens resultin més genuïnes i funcionals.
©2021 Escena Gestalt by Bonanova Studio.